Tradicionalment el llop ha estat representat als contes com el dolent de la pel·lícula. Però hi ha llops que no són ni blancs ni negres, llops que poden tenir més cares. El Pataplaf és un d’ells. Un llop ferotge quan és l’hora de menjar, però alhora, un llop a qui li agrada jugar i sentir-se estimat. Aquest àlbum de Philippe Corentin ens mostra un llop molt entranyable que volent ser bo, hi ha un moment que perd els nervis, sobre tot quan veu que tots s’allunyen d’ell o li fan bromes.
Els nens i nenes de P4 i P5 han conegut millor aquest personatge que sovint ens pot recordar a situacions viscudes i que ens planteja si el llop és dolent per naturalesa o si ho és perquè és malvist per tothom.
