Contes en família

La Nausica, mare de la Vinyet, ens ha explicat el conte Així és el meu cor, De Jo Witek i Christine Roussey (editorial Brúixola). És un llibre molt atractiu de mirar i tocar i que ajuda a reflexionar sobre les emocions amb il·lustracions divertides de situacions quotidianes que viuen els infants. Després cada nen ha pogut crear el seu propi cor i no cal dir que l’alegria ha estat l’emoció predominant. Els Contes en Família d’aquest curs 2016-17 han quedat feliçment inaugurats!

El segon conte en família del curs ens l’ha portat la Lucía, mare de l’Aitana. És L’estrella de la Laura (de Klaus Baumgart, Beascoa), una bonica història de troballes i renúncies plena de màgia.

Cada nen s’ha emportat la seva pròpia estrella com a record d’aquest conte que ensenya que als amics també cal, a vegades, saber deixar-los marxar.

Els contes personalitzats són atractius i divertits per als nens. En Ramon ens ha explicat La rateta que escombrava l’escaleta en una versió protagonitzada per la seva filla Mireia. I després els seus companys han decorat i jugat amb els titelles de la història.

La mare de l’Alberto ens porta El pirata de les estrelles (d’ A.D. Arrayás, editorial Babulinka), un pirata que tenia tanta fam que un dia decideix menjar-se els estels.

És una fantàstica història per educar les emocions i treballar, especialment, l’empatia. Després d’escoltar-la els nens la recreen a través de les imatges i algunes de les seves frases.

La mare de la Blanca ens ha portat tot un clàssic incombustible, La bella dorment.

Conèixer la història encara fa més divertit seguir la seva lectura tan expressiva, que treu partit dels moments més emocionants…

Ahir a la biblioteca va aparèixer per sorpresa el Gat Bigotis!

Que era en realitat el pare de l’Arnau i va divertir-nos moltíssim explicant “El gat amb botes”, un conte clàssic massa sovint oblidat que ens mostra com a través de la intel·ligència i l’observació podem marcar-nos el propi camí.

Finalment, els dibuixos recreen la història i són plens d’agraïment cap a aquest gat tan divertit…

A P-5 comencen a caure les dents! Per això els contes que tenen com a protagonista el Ratolí Pérez són apropiadíssims. La Sílvia, mare del Nil, ens ha portat La primera aventura del Ratoncito Pérez, de José Carlos Andrés i Betania Zacarias (editorial Nubeocho).

Qui podia pensar que la història del ratolí va començar, realment, al fons del mar? I després, moltes altres coses per recordar el conte i la visita…

El darrer conte en família de l’any ens el porten el pares de la Martina i és una història per treballar l’autocontrol de les emocions que a vegades, desfermades, poden fer-nos patir.

Amb el conte “La tortuga sàvia” aprenem que tots portem una closca on amagar-nos a reflexionar abans de deixar anar la ràbia. I un titella després de la història servirà per recordar-ho. Moltes gràcies!

Després de la pausa de Nadal, reprenem els nostres contes en família amb una història que ensenya el valor de compartir: La bella mandarina (de Laura Pons i Elena Odriozola, publicat per Imaginarium); és una llegenda plena de màgia oriental i bellament il·lustrada. Ens l’ha portada la Cristina, tieta de la Lucía, que ens porta també tot un cistell de mandarines per compartir…

La Cristina també ens ha fet jugar amb Un llibre, D’Hervé Tullet (editorial Cruïlla), un llibre-joc del qual cap nen arriba a cansar-se mai…

El darrer conte en família ens ha endinsat en el món dels somnis. La mare de l’Alba ens porta Este sueño no es mío (de Florencia Bianchi i Hernán Goñi i publicat per Destino), que explica els estranys somnis de la Melena i ens permet parlar de què i per què somiem.

Després, cada nen elabora el seu propi atrapasomnis…

20170112_101136

Aquesta setmana els Contes en família han començat de manera diferent, perquè hem pogut sentir un conte musicat. Es tracta d’El nen enamorat de la lluna (de Manel Justícia i Xavi Matamala, publicat per Zenobita Edicions) i que ens ha presentat la mare de l’Anna.

Poc a poc, combinant les cançons amb les magnífiques il·lustracions, hem vist com és possible fer un petó de maduixa a la galta de la lluna. Una activitat posterior al conte ha permès practicar la lectura unint paraules amb imatges a través dels elements principals de la història.

dsc_0018

Poques històries expliquen de manera tan clara i efectiva el valor de compartir. Ja és tot un clàssic El peix irisat (Marcus Pfister, Beascoa) i la Gemma, la mare del Pol, ens el porta acompanyat de molts elements marins que recreen la història…

També ens porta uns materials fantàstics perquè cada nen marxi de la biblioteca amb el seu propi peix irisat i sabent que no cal que sigui el més bonic de l’oceà, ja; n’hi ha prou que tingui amics i sigui feliç.

Revivim el moment més emocionant de la Ventafocs: hi cabrà, el peu, en aquesta sabata tan petita? El pare del Gerard no ens ha portat només la història, sinó també vint-i-cinc sabates per decorar i vint-i-cinc peus que, gràcies a la màgia dels contes en família, han calçat perfectament cada una de les sabates…

La Cristina, mare de la Marina, ens ha explicat La llebre i la tortuga (d’Alison Richtie i Nahta Nój, editorial Cruïlla).Com pot ser que una tortuga velleta i lenta guanyi una llebre jove i forta? Doncs perquè és més lenta però també menys presumptuosa…

Agraïm molt a tots els pares i mares les activitats de recreació posteriors a les històries, en aquest cas un joc en forma de laberint, que els nens resolen sabent que cal observar i no córrer, tal com ens ha ensenyat la faula…

La col·lecció «Contes Desexplicats», de l’editorial Baula, presenta personatges i contes clàssics capgirats com un mitjó, amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor. Els pares de l’Adrià ens en porten una mostra: Els quatre porquets.

Després de sentir aquesta versió sorprenent del conte de tota la vida, un nas de porquet com a record…

L’Eva, mare de la Yaiza, ens ha presentat De quin color és un petó (de Rocío Bonilla i publicat per Animallibres).

20170223_094745

Es tracta d’un altre llibre per treballar les emocions que fa un senzill recorregut pels colors bàsics i els estats anímics que associem a ells i que és molt agradable de sentir, mirar i llegir. Cada nen s’emporta després un punt de llibre ple d’emocions, colors i imatges de la protagonista.

Els pares de la Laia ens porten aires de l’Índia amb Komal i l’estel de colors, d’Asha Miró i publicat per Alba.

És un conte sobre l’amistat, la solidaritat i la importància de la col•laboració entre les persones ple de dosis de màgia al més pur estil hindú. Després de la lectura, pintem mandales i amb un bindi de record al front.

Les mares d’en Jan i en Joel ens fan reviure un conte clàssic incombustible, de tota la vida, amb titelles. Els tres porquets i el llop van visitar la biblioteca un cop més per fer-nos passar una bona estona.

Després pintem i muntem titelles de paper i fem la foto col·lectiva de rigor…

La Mari Carmen, mare de la Irene, ens recomana La gran fàbrica de les paraules, D’Agnès de Lestrade i Valeria Docampo i publicat per Tramuntana.

20170323_09373920170323_093831

 20170323_101424Aquest és un llibre que explica la història d’un país en què les paraules, per poder ser dites, primer s’han de comprar i, així, qui té molts diners pot dir moltes coses, i qui no en té gaires ha de ser molt sintètic i callar.Els nens juguen a caçar i col·leccionar paraules perdudes, oblidades o llençades i, de vegades, poden usar-les.

L’activitat de recreació fa un barret amb la paraula més important de cadascú: el nostre nom.

L’Hermínia, mare de la Noèlia, ens ha portat el conte Les princeses també es tiren pets d’Ilan Brenman i Ionit Zilberman, publicat per Animallibres.

                         IMG_5945I ha completat les divertides revisions del paper de les princeses del conte que fa aquest llibre amb la seva particular interpretació de la llegenda de Sant Jordi. Després, com que estem a les portes de Sant Jordi, fem punts de llibre amb forma de roses i dracs.

La Jenny, mare de l’Àlex, i la Carol, mare del Pablo, ens han explicat tot un clàssic actual de la literatura infantil, el conte De què fa gust la lluna? de Michael Grejniec (editorial Kalandraka). Una història entranyable sobre treballar junts que ens mostra com les coses compartides sempre tenen millor gust.

        9788484645610                                              DSC_0001

 Després hem pogut crear la nostra pròpia lluna i hem escrit de què ens agradaria que tingués gust, per tenir un rècord dolç, o potser, salat, d’aquest llibre.

     L’Eva, mare de l’Anna, ens ha portat un conte anglès, Sharing a Shell (editorial Macmillan) de Julia Donaldson, autora coneguda també pel famós clàssic El Grúfal, i ens l’ha adaptat al català.  Un llibre molt proper als infants pel seu escenari, el mar, i pel seu missatge, que els consciencia de la importància de tenir amics i compartir                                                           com a èxit de la felicitat.

En acabar la lectura, i per poder tenir un record d’aquesta història, hem pintat amb sal i guixos la nostra pròpia sorra de la platja! I, després, entre tots hem anat compartint els colors i creant la nostra ampolla per emportar-nos-la a casa.

Alguna cosa deu tenir aquest llibre (Així és el meu cor, De Jo Witek i Christine Roussey, editorial Brúixola), que ha estat l’únic triat a tots dos p-5. Serveix per expressar emocions i encomana, com pocs contes, una alegria molt especial. Els pares de la Laia ens l’han feta sentir escoltant-lo i movent-nos per l’aula!

L’Olga, la mare del Nil, ens explica Quina escombra més guapa, de Julia Donaldson i publicat per Bruño. És una història plena d’humor  i intel·ligència de l’autora del clàssic El Grúfal. Al final, podem endur-nos a casa un drac-pinça de record.

20170511_103128

Recuperar els llibres de la nostra infantesa per reviure els contes amb els nostres fills és una pràctica emocionant. La Dolors, mare del Roger, rescata del recull Mainada (un llibre de fa força anys) la història d’Epaminondas.

Després, recreem el context africà de la història elaborant un tronc de la pluja.

20170518_103033IMG_20170518_104045

baixa

Els pares de la Jana ens expliquen El Grúfal (Julia Donaldson, editorial MacMillan). Fan servir un kamishibai, un teatret japonès de paper que va fent aparèixer poc a poc les il·lustracions d’aquesta història d’enginy que ja és tot un clàssic. L’han fet ells mateixos i aquest monstre (imaginari?) que van creant les paraules a poc a poc ens ha fet riure molt.

I acabem els Contes en família amb l’àvia de la Júlia, que ens porta L’Emer i el Monstre (de David McKee). L’elefant de colors és ja un vell amic, però no coneixíem aquest història que ens explica que res fa més por que la por mateixa i que tot sovint és el desconeixement el que ens espanta.

Després del conte, cadascú dibuixa dins una petita reproducció de la coberta i contracoberta, allò que li fa por. Perquè quedi ben guardat a dins.

Moltíssimes gràcies a totes les famílies que hi heu participat!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s