Contes en família

Les tietes del Guillaume ens han explicat el primer dels Contes en Família d’aquest curs 2017-18. I hem començat amb un clàssic que permet adaptacions per a totes les edats, el Pinotxo de Carlo Collodi. Ha estat una lectura detinguda que ha permès anar-se aturant a comentar els moments més impactants de la història i ens ha deixat temps, després, perquè les nostres visitants compartissin una estona de remenar i mirar contes amb nosaltres.

P5-B ja ha inugurat també els contes en família, i ha estat amb una història apropiadíssima per explicar en una biblioteca: En Calvin no sap volar. La història d’un ocell lletraferit, de Jennifer Berne (il·lustrat per Keth Bendis i publicat per Takatuka)20171107_155332

És la història d’un estornell molt lector, en Calvin, que somia aventures, llegendes i poesies i fins i tot somia que un dia esdevindrà un gran escriptor. Com que en Calvin està tan immers en el seu món de llibres s’oblida però, d’una cosa essencial en la vida d’un ocell: aprendre a volar. I és que no tots els aprenentatges són als llibres…

 

Després de compartir el conte (i de sentir-ne també alguna versió musicada) cada nen s’ha emportat el seu Calvin-lector particular, un gran record per a una gran història.

L’avi d’en Roger, de p5-B ens porta una història de tota la vida, la d’en Pere sense por, un d’aquells contes que es perden en el fons del temps. Res fa tremolar en Pere, fins que la persona que menys por hauria de fer-li aconsegueix, al final, espantar-lo.

Després de la història, hi ha temps per dibuixar els protagonistes del conte i parlar.

I com veieu, ha estat un conte ben familiar…

20171114_152440

Divendres passat els pares de l’Hernan, de P-5A, ens van portar un conte molt especial, que ens va deixar a tots bocabadats. Bé, un conte fet pel·lícula…

Es tracta d’una història (“Myriam, dulces sueños”) escrita per ells mateixos i convertida en una pel·lícula plena de màgia: ells van fer d’actors, hi van confeccionar uns decorats sorprenents, en van crear els efectes, hi van posar la música… Fou un conte que ens tingué a tots meravellats de començament a final. Moltes gràcies!

La Ruth, mare de la Sira de P5-A, ens ha vingut a explicar De quin color és una petó (escrit i il·lustrat per Rocío Bonilla, l’ha publicat Animallibres amb gran èxit).

És una història que, enllaçant colors i emocions, permet que els infants expressin de manera directa i fluïda moltes sensacions quotidianes.

I en acabat, pintem petons i parlem de moltes coses (fins i tot de dinosaures…) amb la Ruth.

“La llebre i la tortuga” és una de les faules més conegudes d’Isop. La Verònica, mare de l’Ariadna, ens la portat i llegit en una adaptació per a nens publicada per l’editorial Cadí.

 Els comentaris de la Vero després de la lectura han incidit en el valuós ensenyament del conte: no hi ha pitjor fracàs que menysprear els altres. Després de llegir, parlar i escoltar-nos, cada nen ha pogut endur-se unes quantes tortugues a casa…

La mare de la Irene, de P5-B, ens ha portat un àlbum il·lustrat que explica de manera subtil i profunda com enfrontar-se a les pors. Es titula Jo mataré monstres per tu, l’ha escrit Santi Balmes i publicat Principal de los Libros.

La història ens fa veure que allò que ens fa por és, sovint, allò que és diferent a nosaltres i que n’hi ha prou a conèixer-ho perquè la por desaparegui.

DSC_0019

La pràctica posterior al conte consisteix a mirar-nos del revés: girar el propi nom i imaginar-nos tan diferents que potser també podríem semblar temibles…

Han tancat els contes en família del 2017 els pares de l’Èric, que ens ha llegit diverses històries de dracs extretes del llibre 30 historias de dragones (publicat per Larousse):

D’aquest recull, han triat les més adients, relacionats amb el projecte del p-5A d’aquest trimestre, per exemple, o amb les festes de Nadal que ja tenim a sobre. Moltes gràcies per tot!

Els pares de l’Aridna de p5-A ens han portat una mena de conte ple de contes: El Príncipe Rana, d’Ulf Stark i il·lustrat per Silke Leffler. Per resoldre l’encanteri d’un príncep convertit en granota la princesa Klara no haurà de fer-li un petó, sinó superar un munt de proves ajudada per personatges ben coneguts d’altres històries.

Com és habitual, després de la lectura comentem el conte tot recreant-lo, en aquest cas creant cadascú la seva pròpia i acolorida granota particular.

El darrer conte en família ha tingut un format molt especial: la màgia de les ombres xineses. Els pares de l’Èric de p-5A ens han explicat Els fantasmes no truquen a la porta, escrit per Eulàlia Canal i il·lustrat per Rocío Bonilla (editorial Animallibres).

Les siluetes de l’ós, la marmota i l’ànec, fetes per ells mateixos, han recreat la història d’amistat i gelosia amb la mateixa senzillesa del conte i s’ha creat un moment de recolliment molt especial a la biblioteca. No només això: cada nen s’ha endut el seu petit teatret d’ombres per practicar a casa…

L’Anna Garcia Galceran és la creadora de l’Ona. Va néixer el 1979 i és de Barcelona. Es va llicenciar en filologia catalana a la UAB i era professora de català quan el 2006 va patir una hemorràgia cerebral. Actualment té la mobilitat reduïda, va en cadira de rodes i porta un pegat a l’ull. L’Anna veia que els nens i nenes se la quedaven mirant pel carrer, i va tenir la idea de crear un personatge que anés amb cadira de rodes i portés un pegat a l’ull (com ella). D’aquesta manera els petits lectors poden conèixer aquesta altra realitat des d’una mirada simpàtica com la de l’Ona (www.elscontesdelona.cat).

La mare de la Llum, de p-5A, ens ha portat el conte L’aniversari de l’Ona i ens ha ajudat a tots a posar-nos al lloc de la protagonista.

Tarda de pirates! La mare de la Daniela, de p-5B ens porta una història d’aventures marineres que reivindica que les noies també poden posar-se un pegat a l’ull i superar les proves més díficils.

Daniela pirata (de Susana Isern i publicat per Nubeocho) és una història divertida, acolorida i que sap reivindicar la igualtat des del sentit de l’humor. O sigui: molt recomanable!

La mare de Gala, de p5-A ens torna a visitar. Aquest cop ens porta una altra història d’animals: Blanca, la petita cangur, de Guido van Genechten (publicat per Símbol). Les històries d’aquest autor belga són ja tot un clàssic i solen ser petites lliçons de vida que ajuden a superar reptes.

Com en aquest cas, que la petita cangur, la qual pintem després de sentir i comentar la seva història, ha de decidir-se a sortir de la bossa suau i calentona…

Els pares del Miquel, de p5-A, ens han portat la màgia d’una d’aquelles històries de tota la vida: l’Aladí (amb llàntia i tot!). Llegint una adaptació d’edicions 62 (de la col·lecció Contes de Sempre) i projectant-ne les il·lustracions de Pilarín Bayés, ens han transportat a aquesta aventura oriental enmig de la biblioteca.

Després, cadascú ha demanat el seu particular desig…

Els pares de la Sofia ens han portat històries en anglès. En primer lloc, la mare ens ha presentat un llibre de publicació recent que explica de manera planera i sintètica les vides de grans dones. L’han escrit Elena Fabilli i Francesca Cavallo i en català es titula Contes de bona nit per a nenes rebels (publicat per Estrella Polar):

Després de conèixer (i escoltar) Maria Callas i Yoko Ono, és un plaer sentir una història que ens encanta i que ja és tot un clàssic, El Grúfal, però en el seu idioma original:

Tots els infants canten i ballen “El gegant del pi”, però potser no tots saben que també existeix una llegenda (o unes quantes) que expliquen les gestes d’aquest gegant alliberador de Barcelona.

En Roger, pare de l’Anna de p5-B, ens en porta una versió il·lustrada per la Pilarín Bayés i que de ben segur ha estat llegida moltes vegades. I també ens porta el Gegant de la Ciutat. I una capa i un barret perquè tots ens sentim per uns instants el gegant que ara balla ara balla pel camí… Gràcies!

IMG_8660

Hi ha contes que no ens cansem mai d’explicar ni de sentir. Contes rodons. Com “La rínxols d’or i els tres ossos”: l’estructura repetitiva que crea un crescendo perfecte, les variacions amb les tres veus, el final obert… La mare de la Núria, de p5-B, ens l’explica a través d’una teatralització que flueix divertida amb l’ajuda d’un munt d’objectes que ens porta a la biblioteca.

I després, encara hi ha temps per a pintar i fer titelles per tal que el conte recomenci una i altra vegada…

Els pares de Ferran, de P5-A, han convertit la visita a la biblioteca en un dels seus regals d’aniversari. I ens han portat moltes coses: un conte escrit pel seu germà Martí, un conte per jugar en què cada plana és una tria per seguir la història… i un conte participatiu que tot i conegut es fa nou cada vegada que s’explica: la sopa de pedres:

Ah! I també hi ha hagut temps per cantar…!

S’acosten les vacances de Setmana Santa i per això hem estat pintant ous de Pasqua que ens ha portat la mare del Pol de P5-A. Abans, ens ha llegit el conte “Tina, Leo y los huevos de Pascua” (que trobareu clicant aquí).

Els llibres Tomi Ungerer (escriptor, il·lustrador, viatger, aventurer…) són sempre especials i solen retratar l’afany de llibertat de personatges diferents que no acaben de ser feliços al lloc on se’ls encasella. Els avis del Marc, de P5-A, ens porten el seu Rufus, la història d’un ratpenat a qui agraden la llum i els colors.

9788416804177DSC_0006

Ens expliquen el conte d’una manera molt divertida, ja que l’avi-Rufus apareix a mitja sessió i ens transmet tota la tendresa de la hisòria. Moltes gràcies, avis!

Els Contes en Família es van adaptant al calendari i a les festes. Ens agrada molt. Aquest darrer divendres previ a Sant Jordi, la biblioteca s’omple de dracs lectors.

Va ser gràcies als pares de la Gemma, que ens van portar una llegenda de Sant Jordi molt diferent: com tots els títols de la col·lecció “Contes desexplicats” (Combel), aquest Sant Jordi a la cova del drac capgira el conte tradicional com un mitjó.

  Fou una sessió molt divertida perquè tots hi vam participar molt: primer representant els capgirats rols de la llegenda i després elaborant una màscara de drac.

Els contes no sonen igual en una llengua que en una altra, i a les nostres cases es parlen llengües diferents. Per això els pares del Guillaume ens llegeixen el “seu” conte en francès, i ens el van traduint…

DSC_0765

Es tracta de “La petita gallina vermella” (Le petite Poule Rousse, de pierre Delye i Céline Hudrisier), una faula que ensenya el valor de la responsabilitat.

Hi ha coses que no tenen preu, com els sentiments. O com els amics. Tant de bo tothom ho tingués tan clar com l’Emily Brown, que no canviaria el seu vell i atrotinat conillet Stanley ni per totes les joguines del món.

Aquest conill pertany a Emily Brown (creat per Cresida Cowell i Neal Layton, publicat per Beascoa) ens l’han portat els pares de l’Olívia. És una història plena d’humor i tendresa en què les reines tenen capricis i les nenes donen lliçons. Cresida Cowell (autora, per cert, de Com ensinistrar un drac) ha escrit més àlbums protagonitzats per l’Emily, que esperem que s’aniran traduint i publicant aquí…

Després d’escoltar i comentar el conte pintem i retallem… un Stanley per a cadascú!

Una de pirates! Els pares i tiets del Marc, ens porten una història de pirates diferent, El pirata de les estrelles (d’Albert D. Arrayás i publicat per Babulinka Books). Ulisses el Barba-roig tenia tanta gana que una dia va decidir menjar-se les estrelles.

Ens ho passem molt bé amb la seva lectura fantàsticament dramatitzada, amb l’atrezzo divertit, amb l’humor que hi han posat… Tot marxem al final amb una estrella, un pegat de pirata i sobretot l’experiència d’una gran història compartida, una història de cel i de mar.

DSC_0014

Un kamishibai és una mena teatret tradicional japonès per explicar contes. Una senzilla estructura de fusta permet anar-hi posant làmines de manera que pel davant es mostren les il·lustracions als oients i pel darrera qui explica el conte pot anar llegint el text.

DSC_0018

Els pares de la Ivet (i la seva germaneta) ens n’han portat un (de fabricació pròpia!). I amb ell ens han explicat dos contes: “Els bons amics” i “En Patufet”. Tot plegat, a més, amb unes quantes sorpreses que tots els “patufets” de p5-A han agraït molt.  una estona fantàstica!

DSC_0032

I hem acabat els Contes en Família d’aquest curs amb tot un clàssic, “L’Aneguet lleig”. Tots ens sentim en alguna ocasió fora de lloc i aquesta història és un exemple d’autoconeixement i autoacceptació difícil de superar.

La mare de l’Asier ens el llegeix projectant les pàgines del conte i, en acabat, fem una divertida màscara d’ànec que cadascú pinta del seu color.

DSC_0021DSC_0004

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s